Comiats
11,99 €
Comprar en Amazon Ver en Apple Books¿Lo prefieres en papel? Todos los formatos en Amazon →
Precio en Apple Books. En Amazon puede ser otro.
- Publicado
En las listas
| Puesto | Mejor | Días | |
|---|---|---|---|
| Ficción literaria | #77 | #77 | 1 |
Para autores: pon este distintivo en tu web
Copia este código en tu web o blog:
Descripción
Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Julian Barnes ens regala una obra alhora juganera i profunda sobre la memòria, la persistència de l'amor, com encarar el final de la vida i aprendre a acomiadar-nos.
Com en altres llibres seus, no sabrem quina part és ficció, assaig o memòries. D'entrada, l'acompanyem mentre reflexiona sobre la memòria voluntària o involuntària —Proust, és clar—, i sobre com els records es transformen en anècdotes, aquestes en memòria, i aquesta, sovint, en falsedats, enganys o buits. Fins que ens promet una història: ens presenta l'Stephen i la Jean, als quals ell mateix va posar en contacte a la universitat i van estar a punt de casar-se... Però no ho van fer. Fins que, passats quaranta anys, Barnes ha de posar-los en contacte de nou. Però com pot explicar-nos una història amb un buit de quatre dècades al mig?
És fàcil imaginar-se assegut al costat de Barnes mentre ens demana no mirar-lo a ell sinó al món, a la vida que ens passa pel davant: «No, no deixeu de mirar.»
Com en altres llibres seus, no sabrem quina part és ficció, assaig o memòries. D'entrada, l'acompanyem mentre reflexiona sobre la memòria voluntària o involuntària —Proust, és clar—, i sobre com els records es transformen en anècdotes, aquestes en memòria, i aquesta, sovint, en falsedats, enganys o buits. Fins que ens promet una història: ens presenta l'Stephen i la Jean, als quals ell mateix va posar en contacte a la universitat i van estar a punt de casar-se... Però no ho van fer. Fins que, passats quaranta anys, Barnes ha de posar-los en contacte de nou. Però com pot explicar-nos una història amb un buit de quatre dècades al mig?
És fàcil imaginar-se assegut al costat de Barnes mentre ens demana no mirar-lo a ell sinó al món, a la vida que ens passa pel davant: «No, no deixeu de mirar.»